ADVENT

Podríem afirmar, sense por d’equivocar-nos, que l’Advent és l’essència del ser cristià, perquè manifesta la condició perenne d’aquest, esperant i constatant, alhora, la presència del Crist viu, un “Déu-que-ve”, sempre eixint de si mateix per a vindre a la nostra trobada. Els ensenyaments de l’Església en aquesta època de l’any litúrgic valen per a tota l’existència del creient.
 
En l’advent d’aquest any, en el nostre interior ressona “Estimeu-vos com jo us he estimat” repetim una vegada i una altra: ensenya’m, ensenya’m, ensenya’m perquè jo vull estimar a aquest alumne, (al meu marit, al meu fill, a…) però no puc, no m’ix, no sé. Tot seria més senzill i més grat per a mi si ho poguera fer, vull però no puc. En aquest temps en el qual esperem la seua vinguda, el seu naixement, reconeguem necessitats d’Ell per a poder estimar als qui ens posa a prop i estan necessitats del nostre Amor.
 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.